El meu poble és, naturalment, Palafrugell, la vila natal de Josep Pla. Va ésser escrit l’ any 1958 i forma part del volum VII de l’ Obra Completa, el meu país ” Palafrugell, julioles a la brasa… “,  diu la vella cançó de la costa, no se sap ben bé per què. Però de fet  – diu Pla – la juliola és un peix bonic, i menjar el peix a la brasa és una constant del meu país. Amb el turisme ara la gent a canviat i la gent només pensa en els diners, Pla hi conta més de cents milionaris. Potser abans la gent era més tranquila i disposada a passar-ho bé, però de fet qualsevol època deu ésser bona per a descriure la vida d’ un poble empordanès que ara ha crescut extraordinàriament. Què ens explica Josep Pla? Tot, perquè ell ho sap tot del seu poble.La gent del suro, el petit comerç, els capellans, els metges, les festes majors i tots aquest individus autèntics o llegendaris que fan la història real o una mica exagerada d’ una comunitat graciosa, treballadora a estones, trapella, plena d’ humor i d’ enginy i disposada sempre a anar a Tamariu, a Calella o a Llafranc, a menjar arròs negre substanciós.

El llibre és una petita meravella descriptiva, plena de vida, d’ observació i de sentit de la ironia. Pla sap fer parlar a la gent un llenguatge propi. sense artifici ni literatura. Amb el somriure als llavis aprendrem de conèixer un tros més de Catalunya, aquest Empordà que fatalment ha estat descobert. Pla ens farà veure les essències més vives i pintoresques d’ aquesta terra tan peculiar.