Històries per no creure
Després de llegir aquesta segona obra d’Oriol Mestres he de dir que m’ha complagut gratament perquè el seu estil és molt personal, col·loquial i amb la característica que produeix addicció com la xocolata.
No podia deixar de llegir-lo per molt que volgués, que no era tal el cas perquè estava interessat en la seva lectura, i passades unes quantes pàgines ja no sabia si estava en el món real o en la fantasia, el cas és que fa la sensació haver-se creat un gènere nou a què jo diria “ficció biogràfica realista” perquè són històries que es podrien donar en la realitat.
Els temes són molt variats. És una obra fàcil de llegir i en poc temps, però amb la suficient profunditat ja que deixa els finals oberts i fa pensar.