Jo d’ escacs aplega en dos llibres de memòries ( ” memòries novel·lades ”  o “novel·la memoriada “, n’ ha dit l’autor ) que Miquel Martí i Pol ( Roda de Ter, 1929 ) va escriure el 1988 i el 1989 amb els títols d’ Obertura Catalana  i Defensa Siciliana. El poeta volia aleshores  – i vol ara – aprovar el que ell anomenava la seva ” assignatura pendent “: la prosa de creació. Tal com ell mateix escriu ara, ” aquestes ratlles m’ han obligat a practicar una colla d’ exercicis prou interessants. En primer lloc, he rellegit els meus dos llibres; després, he recordat situacions, lectures, converses, etc. que, si més no, m’ han fet una ben amable companyia; i finalment, m’ he apropat a un jo que si sap si no tenia massa oblidat. La vida és un vaivé misteriós  i imprevisible a una certa edat un ( jo, és clar ) procura tant con bonament sap de viure-la intensament. Ben mirat, l’ únic que compta de debò és que aquestes ratlles  hagin estat escrites; i per reblar-les, penso que res millor que acabar aquest llarguíssim pròleg amb una afirmació que no gosaria pas dir l’ abast que tindrà, però que  faig amb la tanquil·litat de saber que dic exactament el que ara penso: de moment, encara no he llençat la tovallola”.