Un antic músic d’ orquestra de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cadascuna de les seves tres filles. L’ home és un supervivent, un individualista, on murri que sempre ha anat a la seva. Ara se sorprèn de la vida de les seves filles i dels nous models de família. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, fa una crònica divertida i sense manies del que passa al seu voltant.

L’ hume de  la maleta arrossega una ferida de la infantesa. Quan intenta guarir-la, una situació imprevista li capgira la vida.

” Abans estava molt clar qui eren els pares, els germans, els cosins, la dona, la sogra o el cunyats. Ara tot és de quita i pon. Li preguntes a un nen pel seu pare i le diu: Quim ? ja t’ ha fotut ! Ara tot són mitjos pares, mitges mares, mitjos germans, mitjos tiets, mijos cosins. I vinga ex: exmarits, exdones, excunyats, exsogres, exconsogres… Tot són ex, cago’ n Ceuta i Melilla ! “