Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d’ atenció en la memòria d’ un jove vidu, en l’ intent de fixar el fulgor d’ una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb temps. La rememoració del protagonista s’ enriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles) confegint així un savi entramat contrapuntístic. Les hores detingudes es converteix d’ aquesta manera el l’ exploració d’ un sentiment tan antic com el dolor de l’abséncia.