Kees Popinga, el protagonista d’aquest llibre de Simenon pertany a aquella categoria  – gairebé podríem dir a aquesta raça d’ homes interiorment estripats que  les circumstàncies han llençat al marge de la vida que anomenen normal, i han obligat a menar una existència limitada però aprofundida que, en algunes ocasions, se situa gairebé als extrems de la condició humana, de la qual, per altra banda, són un bon testimoni.

L’experiència de seguir-los en llurs peripècies i evolucions és no sols apassionant, sinó àdhuc enriquidora, per tal com toca una fibra secreta que en un moment donat podria vibrar en cadascú de nosaltres i donar el to. L’home que mirava passar els trens, l’autor belga examina un cop més, al·lucinadorament, miratges i realitats massa humans perquè ens siguin aliens. I ho fa com sempre, magistralment.