Josep María de Segarra ( 1894 – 1961 ) és reconegut, principalment, com a dramaturg i poeta de dilatada obra de gran èxit, un èxit que com ell mateix es proposava fou eminentment popular. Però Sagarra és també un gran prosista malgrat la seva producció en aquest camp molt menys extensa. Periodista molt llegit, provà fortuna en el gènere novel·lesc amb Paulina Buxareu ( 1919 ), All i salobre ( 1929 ) i La vida privada, obra ja de maduresa que va guanyar el premi Crexells el mateix any de la seva publicació, el 1932.

L’ obra que presentem, les Memòries ( 1954 ), és la seva aportació més reeixida, amb posterioritat a la guerra civil. Josep María  de Segarra hi evoca els seus primers anys de vida, defugint, però, la confessió íntima. Es tracta, a més d’ una obra de gran amenitat, d’ un document de primer ordre per conèixer la vida d’ una poderosa personalitat literària i humana, i també del seu temps, que hi és evocat amb força i tendresa.