Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista d’ aquest llibre ha quedat inesperadament a l’ atur. Sense parella ni fills i a mitja trentena,  es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la historia familiar pot ser una bona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida li havia promès. Tanmateix, l’ exercici memorístic li revelarà molt més:  en la contemplació dels records – lluny de ser evocats en tan que refugi, fugida o temptació estètica – hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis ” amb la passió l’ arqueòleg, la precisió del restaurador  i una llum diferent, íntimament relacionada amb l’ amor “, com va dir-ne José Carlos llop.

A mig camí entre crònica generacional i el llibre de memòries, les històries que s’ encadenen a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes  – publicada originalment el 2013 i recuperada aquí en una edició revisada per l’ autora – perfilen un relat íntim que esdevé una gran novel·la sobre la família.

” Un estil en què destaca el control d’ una sinceritat que trena compassió, perversitat, melancolia, amor i orgull i que, de manera gradual, alimenta la curiositat i el compromís del lector fins al punt final ” ( Sergi Pàmies, La Vanguardia ).

” Un exercici de gran literatura memorialista ” ( Lluís Satorras, El País ).