Què cercava ell, desesperadament? Per què assistia a aquella monstruosa operació en què ni els metges ni els ajudants no prenien les mínimes precaucions higièniques? Qui era aquella dona que ell anomenava ” La mare “? On podia trobar-la si no era ni a casa seva, ni al cementeri, ni al barri nou? Per què li costava tant d’arribar-hi? En quin moment els seus, tots els dissortats que tenen por, van caure en el parany? Tanmateix, tenen sentit aquestes preguntes? Ell cap que sí: són la justificació de la seva vida, del seu esforç – el d’ell i el dels altres como ell – per sortir d’una situació enganyossa, asfixiant, cada vegada més opressiva. Perquè ell sap qui és la seva mare, la mare de tothom, i per tant no pot reclutar, no pot cedir. De tota manera, la recerca és difícil i plena d’entrebancs. ¿Segueix, potser, un cercle sense fi?…